Publii Virgilii Maronis Bucolica, Georgica et Æneis: breviariis et notis Hispanicis illustrata ad usum scholarumApud Garnier Fratres, 1861 - 519 sider |
Fra bogen
Resultater 1-5 af 57
Side 27
... oro , en la que , segun fin- gen , los poetas , los dioses conver- saban familiarmente con los hom- bres . 16 Patriis virtutibus . Por las nazañas de su padre . 3 1 Terei artus . Procne , mujer de Tereo BUCOLICA . ECLOGA IV . 27.
... oro , en la que , segun fin- gen , los poetas , los dioses conver- saban familiarmente con los hom- bres . 16 Patriis virtutibus . Por las nazañas de su padre . 3 1 Terei artus . Procne , mujer de Tereo BUCOLICA . ECLOGA IV . 27.
Side 30
... dioses y de sarse con alguna diosa , el con quien ó no se rien sus pad ó él no los conoce por la risa ECLOGA V. DAPHNIS . ARGUMENTO . celebra Dos pastores , Mopso y Menálcas , lloran la muerte La translacion al cielo del pastor Dáfnis ...
... dioses y de sarse con alguna diosa , el con quien ó no se rien sus pad ó él no los conoce por la risa ECLOGA V. DAPHNIS . ARGUMENTO . celebra Dos pastores , Mopso y Menálcas , lloran la muerte La translacion al cielo del pastor Dáfnis ...
Side 34
... dios en Roma , desde el año de 712 de la fun- dacion de esta , siendo cónsules M. Lépido y Munacio Planco ; y desde ... Dioses : quiere decir vino de admirable y extraordi- naria suavidad y fragancia . 7 Lyctius . Cretense , de Lyc- tia ...
... dios en Roma , desde el año de 712 de la fun- dacion de esta , siendo cónsules M. Lépido y Munacio Planco ; y desde ... Dioses : quiere decir vino de admirable y extraordi- naria suavidad y fragancia . 7 Lyctius . Cretense , de Lyc- tia ...
Side 60
... Dioses y al César . En este libro trata principalmente de seis cosas : 1o del modo de arar las tierras y cultivarlas segun diversos climas ; 20 del origen de la agricultura ; 30 de los instrumentos de la labranza ; 4o de las es ...
... Dioses y al César . En este libro trata principalmente de seis cosas : 1o del modo de arar las tierras y cultivarlas segun diversos climas ; 20 del origen de la agricultura ; 30 de los instrumentos de la labranza ; 4o de las es ...
Side 61
... Dioses que se le pusiese quien produjese lo mas útil para los hombres . Con este convenio Neptuno produjo un caballo hiriendo la tierra con su tridiente ; y Pálas un olivo hi- riéndola con su lanza . Fué pre- ferido el olivo como ...
... Dioses que se le pusiese quien produjese lo mas útil para los hombres . Con este convenio Neptuno produjo un caballo hiriendo la tierra con su tridiente ; y Pálas un olivo hi- riéndola con su lanza . Fué pre- ferido el olivo como ...
Andre udgaver - Se alle
Almindelige termer og sætninger
Achates adeò Æneæ Ænean Æneas æquora æthera agmina alta alto animis antiguos Apolo Arcadia Ardea arma armis auras Baccho cielo circùm ciudad cœlo cœlum contrà corpora cual despues deûm deus dextrâ dice Dido Dios Diosa Dioses Eneas estaba esto fata ferro flumina fortè fortuna fué Griegos guerra habia hæc Haud hija hijo Hinc Homero ille infierno ingens intereà Italia Jamque Juno Júpiter Juppiter læta latè Latio Lavinia littora llama longè Mantua mihi moenia monte muerte muros Neptuno neque nequidquam noche nombre numina nunc omnibus padre pater pectore poeta prælia primero primùm Proserpina pugnæ quà quæ Quàm Quò quum regna Rutuli sæpe sanguine sanguis segun sese Sicilia sidera sinè super Suple talia tambien tantùm tela tellus terræ Teucri Teucros tibi tiempo tierra Troja Troya Troyanos Turno Turnus ultrò urbem Véase Vénus verò verso vertice Virgilio
Populære passager
Side 6 - Hos ego versiculos feci, tulit alter honores : \ Sic vos non vobis nidificatis aves ; Sic vos non vobis vellera fertis oves ; Sic vos non vobis mellificatis apes ; Sic vos non vobis fertis aratra boves.
Side 148 - Cyclopea saxa experti: revocate animos maestumque timorem mittite; forsan et haec olim meminisse iuvabit. per varios casus, per tot discrimina rerum tendimus in Latium, sedes ubi fata quietas 205 ostendunt; illic fas regna resurgere Troiae. durate et vosmet rebus servate secundis.
Side 399 - Serranum, illa qui plurima nocte 335 luserat, insignis facie, multoque iacebat membra deo victus; felix, si protinus illum aequasset nocti ludum in lucemque tulisset: impastus ceu plena leo per ovilia turbans (suadet enim vesana fames) manditque trahitque 340 molle pecus mutumque metu, fremit ore cruento.
Side 128 - Se recipit; facile ut somno aggrediare jacentem. Verum, ubi correptum manibus vinclisque tenebis, 405 Turn variae eludent species atque ora ferarum. Fiet enim subito sus horridus, atraque tigris, Squamosusque draco, et fulva cervice leaena, Aut acrem flammae sonitum dabit, atque ita vinclis Excidet, aut in aquas tenues dilapsus abibit.
Side 357 - Ecce Sabinorum prisco de sanguine magnum agmen agens Clausus magnique ipse agminis instar, Claudia nunc a quo diffunditur et tribus et gens per Latium, postquam in partem data Roma Sabinis.
Side 53 - Hic gelidi fontes, hic mollia prata, Lycori, hic nemus : hic ipso tecum consumerer aevo.
Side 503 - Ac veluti montis saxum de vertice praeceps cum ruit avulsum vento, seu turbidus imber 685 proluit aut annis solvit sublapsa vetustas, fertur in abruptum magno mons improbus actu exsultatque solo, silvas armenta virosque involvens secum...
Side 302 - Talibus orabat dictis, arasque tenebat, Cum sic orsa loqui vates : ' Sate sanguine divom, 125 Tros Anchisiada, facilis descensus Averno ; Noctes atque dies patet atri janua Ditis ; Sed revocare gradum superasque evadere ad auras, Hoc opus, hie labor est.
Side 73 - Sin ortu quarto (namque is certissimus auctor) Pura neque obtunsis per caelum cornibus ibit, Totus et ille dies et qui nascentur ab illo Exactum ad mensem pluvia ventisque carebunt, 435 Votaque servati solvent in litore nautae Glauco et Panopeae et Inoo Melicertae.
Side 403 - Agnoscunt spolia inter se, galeamque nitentem Messapi, et multo phaleras sudore receptas. Et jam prima novo spargebat lumine terras Tithoni croceum linquens Aurora cubile...